CRONICA DE LA MARATO DE VALENCIA 2014

Primer marató d' asfalt que feia, estic molt content de poder dir que soc finisher d' una marató. Després de molts mesos d' entrene, des de juliol, de molts kms fets junt als meus companys del Daimús tecnoesport, del meu kike Moragues, companyer de fatigues, i que hui a patit igual que jo, però ha tret valor i collons per acabar-la com un campió.

Hi havia moltíssima gent i molt d' ambient, hem tardat 6 minuts per a pasar des de que han donat l'eixida fins arribar a l 'arc d'eixida.

Els primers quilòmetres hi havia molt d' embut de gent, i costava molt adelantar.

El nostre ritme era per baix de 5 min, arribant km 8, doloret en el soleo, el meu cap a mil, però poc a poc se'n va el dolor i el genoll que tenia un poc tocat estava portant-se bé.

Al km 10, em prenc el primer gel, hi ha que alimentar -se bé i beure en tots els habituallaments encara que no tinga sed, la processó és llarga.

En Mestalla hem vist a Silvia Valero i a Ausias entre el públic, donant-mos ànims, ostra quina alegria més gran!!!.

Quan passaven per la mitja marató, portavem 1h y 45 min, i anavem per baix de 5 min/km, de moment prou bé, kike va marcant el ritme de la carrera, el vec molt bé!!!.

Els kms van passant i cada vegada les cames pesen un poc més, intente portar el ritme però cada vegada l 'esforç es va acumulant en el cos, vaig corrent per inercia , necessite arribar al km 30 per vore que en falta menys.

En el km 27, kike diu que no pot seguir-me, li done ànims perque aguante un poc més, però està cansant . Continue en el ritme, tinc el coll engarrotat. no puc ni girar-me per vore si ve o està quedant-se. Al final kike té que baixar el ritme, en sap molt greu.

Arribe al km 30, ja falta menys, les cames són dos cudols, no tinc ganes de menjar res, però en tinc que pendre l'últim gel, mentalment divideix els kms que en queden en dos curses de 6 km perque no siga tant dur.

Els últims 2 km, molta gent animant a cada part del carrer, és molt emocionant però jo no estic per a res, sols tinc ganes d' arrivar. Falten 500 metres i una rampa en la cama dreta, mare meua, conforme puc vaig corrent, tinc que arrivar com siga. La gent animant-me per el meu nom, tinc la pell de gallina, arrive a la alfombra blava, la emoció de tindre a la meua dona i als meus fills en la grada xillant i animant-me, és una sensació que no es pot pagar en diners, creue la meta i alse els braços i pense en el meu nebot Sergi, esta marató és per tú Sergi, me he sentit guanyador!!!

Ara a descansar uns dies, i prompte al ruedo altra vegada.